sábado, 10 de septiembre de 2011

Poesía: Vós, fariseos

Vós, fariseos,
por qué plantades pinheiros en vez de carvalhos?,
Por qué saciades a Deus Baco ,
e tedes secas as fontes dos mapas?
se fez un inmóbil silêncio

Estas, foram as vozes dos irredutíbeis,
que acumularam-se o redor da piara,
e gritaram a súa última canción de paz…,
.Belzebu e os filisteos, observábam-lhess…,...,
enquanto , a multitude esperava para o sacrifiçio;
con olhos pequenos e doentes, cruzaram ignominia complicitada, ....
e sinalaram a Magdalena, que quería fuxir;
..ela indagava com os seus ollos encristados,
oteaba a piara e choraba, tinaa que chegar com eles…,
dava igual si tinaa que ser sacrificada.., …
ela botou a correr, ….
entre a multitude,que a golpeava, a calumniava,
a maldicía, a vituperaba, a lapidava

_Martes, 02 de agosto de 2011 ás 17:23_